Pàgina:Obres completes Poesia volum II (1991).djvu/109

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


VI. La font deserta

A l'ombra fresca d'un vell om ens crida
d'un fontinyol l'assossegada veu.
Oh, com ens plau de reposar al seu peu,
tant hem trescat d'ençà de la sortida!

Hem rabejat les mans dins l'aigua clara
i ens hem mullat lleugerament el front;
després bevem amb una set avara.
Som lluny i sols, en un indret del món.

Quin bell atzar ens féu trobar aquest lloc?
Amb troncs d'alzina hi hem encès un foc
i hem esperat plàcidament la tarda.

I ara, ja lluny d'aquesta llar fugaç,
un glop de fum que espai amunt s'atarda
marca, en la vall deserta, el nostre pas.