Aquesta pàgina ha estat revisada.
110
OBRA POÈTICA, VOLUM II (1937-1982)
VIII. Matí d'hivern benigne
Bell matí de desembre sense vent, sense fred!
És un do nadalenc aquesta joia esparsa?
Per fi som arribats a aquest precís indret
on baixen els tudons, sovint, a assolellar-se.
Hi hem arribat, caçaires, amb l'escopeta a coll,
per camins erradívols, entre matolls selvàtics;
hem sortejat, intrèpids, el barranc, l'aiguamoll,
i ara, a l'aguait, callats, som com dos troncs estàtics.
Per tal de millor veure com s'esparpella el sol,
al pi més alt s'enfila, ràpid, un esquirol;
canta un ocell, prop nostre, el seu feliç: —Bon dia!—
Benignitat de l'hora sota aquest cel tan blau!
I passen els tudons, més alts que mai, no sia
que un tret, un tret sacríleg, n'enterbolís la pau.
