Pàgina:Obres completes Poesia volum II (1991).djvu/114

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
EL VAS TRANSPARENT (1961)
113
 

XI. Contrast

Amb la mirada oberta m'he dispersat, enllà
de mi mateix, atret per tot el que em rodeja:
el núvol que l'atzur sinistrament clapeja,
la muntanya veïna, l'horitzó llunyedà.

I ja no sóc sinó mirada, del meu jo
talment abstret. Oh, pura, contemplativa festa!
Dins l'enganyosa calma, però, dorm la tempesta:
així, trencant mon èxtasi, de sobte, esclata un tro.

Minva la llum; la pluja s'acosta; per fortuna,
una cavorca em presta son aixopluc; tot d'una,
precipitat, el xàfec arriba fins ací

—son pas s'anunciava de lluny amb sorda fressa—
i, rera una cortina immensament espessa,
resto descompartit del món i sol amb mi.