Pàgina:Obres completes Poesia volum II (1991).djvu/115

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.
114
OBRA POÈTICA, VOLUM II (1937-1982)
 

XII. El meu pi

A la materna hisenda jo tinc un pi vetust.
Corprèn la seva forta bellesa sobirana.
La seva immensa copa, de perennal ufana,
corona un tronc que puja altívol, dret, robust.

Ell és el patriarca d'aquests tocoms; ell sol
podria dir-me coses d'una centúria enrera.
El temps féu intangible sa verda cabellera:
ella és, només, de l'aire, de l'ocell i del sol.

Fou de ma sang mateixa la previsora mà
que, al centre de la feixa, un dia el va plantar
per tal que avui jo pugui cantar-lo, en homenatge.

Oh, pi, que els meus ancestres han conegut un temps!
Que els fills i els néts et vegin com jo t'he vist i, ensems,
t'estimin com un vincle i com un heretatge.