Pàgina:Obres completes Poesia volum II (1991).djvu/119

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


L'enyor de la terra

 Quand reverai-je, hélas! de mon petit village
 fumer la cheminée?
 Du Bellay

I

Ix el vaixell del port i entre l'onatge
traça camins esborradissos i,
quan és finit son atzarós viatge,
retorna a l'aigua mansa d'on eixí.

No sempre aquell qui deixa son vilatge
—vaixell, a voltes, d'ignorat destí—
pot també recalar a l'antiga platja
i a la casa pairal de nou dormir.

Sols ell coneix aquell dolor inguarible
que és l'enyor de la terra, l'impossible
conhort de veure convertits un jorn

els vells records en plàstica presència
i l'esperança d'una llarga absència
en la brusca alegria del retorn.