Pàgina:Obres completes Poesia volum II (1991).djvu/120

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


II

Com un corc que el rosega nit i dia,
com una rel que el lliga amb el passat,
ell durà —inevitable companyia—
l'enyorament del niu abandonat.

El durà cor endins, ben aferrat,
en qualsevulla indret del món on sia:
en el desert camí i en la ciutat
i en la dissort molt més que en l'alegria.

Per mitigar la insidiosa plaga
inútilment invocarà l'oblit
que sols a intèrvals els records apaga
com focs follets o estrelles de la nit.

I d'aquest mal sols li serà conhort
la virtut remeiera de la Mort.