Pàgina:Obres completes Poesia volum II (1991).djvu/132

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


I estic segur que jo li respondria,
sorprès com ell de tanta meravella:
—És cert, amic. I bé compensa l'ardu
esforç d'atènyer el cim el guany d'aquesta
insuperable visió...—
 Mes ara,
oh, amic, on ets? Ta sola companyia
és el record. Mai més aquesta pedra
ton àgil peu no petjarà; les coses
seran tan belles com abans, com ara;
però jo no sé veure-les ni dir-les
—jo no tinc els teus ulls ni la teva ànima—
amb aquell teu estil, que traslluïa
entusiasme i saviesa alhora.

Bell és, amic, aquest altiu paratge!
En parlarem un altre jorn, tal volta?