Pàgina:Obres completes Poesia volum II (1991).djvu/145

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.
144
OBRA POÈTICA, VOLUM II (1937-1982)
 

<poem> II. Oració del migdia

Deu-me, Senyor, la tasca sense enuig, no l'oci impur que l'esperit enerva; deu-me la tasca activa, que preserva d'eixorquia i de tedi el temps que fuig.

I, com aquell qui, a mig coster del puig, s'atura a reposar damunt de l'herba sense adormir-s'hi mollament, car serva l'instint que el duia amunt, i no el defuig,

deu-me, a mig jorn, la taula proveïda; damunt, l'aigua i el pa que donen vida i, entorn, l'esposa, els fills que heu beneït.

I, assadollat de noble benaurança, feu que els pugui deixar sense recança i trobi en llur record novell delit.