Pàgina:Obres completes Poesia volum II (1991).djvu/146

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.
LES DEUS UNIDES (1963)
145
 

III. Oració de la nit

Si ara la terra s'omple de foscor
i les parpelles tomben fatigades,
de les estrelles l'ampla munió
pobla l'atzur de fúlgides mirades.

¿És, per ventura, que de cop són nades
0 se'ns n'havia fos la visió?
Així Vós éreu dintre meu, Senyor,
quan, pel carrer i enmig de les gentades

i en el maldar de cada instant febrós,
perdut havia tot esment de Vós.
Mes ara, sol dintre la nit obscura,

us sento tan present i sense engany
com l'estrella llunyana que fulgura
dins l'aigua assossegada de l'estany.