Aquesta pàgina ha estat validada.
LES DEUS UNIDES (1963)
145
III. Oració de la nit
Si ara la terra s'omple de foscor
i les parpelles tomben fatigades,
de les estrelles l'ampla munió
pobla l'atzur de fúlgides mirades.
¿És, per ventura, que de cop són nades
0 se'ns n'havia fos la visió?
Així Vós éreu dintre meu, Senyor,
quan, pel carrer i enmig de les gentades
i en el maldar de cada instant febrós,
perdut havia tot esment de Vós.
Mes ara, sol dintre la nit obscura,
us sento tan present i sense engany
com l'estrella llunyana que fulgura
dins l'aigua assossegada de l'estany.
