Aquesta pàgina ha estat revisada.
Llavors, un rera l'altre, acudiran
—com al parany els ocellics errívols—
tot de records als nostres fronts pensívols,
bells missatgers d'una època distant.
Recordarem aquell remot estiu
que la muntanya ens hostatjà i el dia
que per primera volta ens oferia
la font silvestre son recés ombriu.
I, alçant el veire, jo et diré: —Parell
és l'amor nostre a aquesta font amiga
que no coneix ni minves ni fatiga
i és fresca i pura com el jorn aquell...—
Vindrà la posta jaspiada d'or,
brillarà al cel una estrelleta clara
i emprendrem el retorn, l'ànima encara
jove, per do de l'amorós record.
