Pàgina:Obres completes Poesia volum II (1991).djvu/170

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Apologia gnòmica

A Camil Fàbregas

«Tout passe; l’art robuste
seul a l’étemité.
Le buste
survit à la cité.»

Théophile Gautier


No basta el llor simbòlic ni heu la immortalitat
 aquell qui es mou i crida,
sinó el dotat que lluita per fer realitat
 el somni de sa vida.

Ell de la moda efímera es desentén i, endins,
 cava en la pròpia gruta
i té prou fe per vèncer l’engany de tants camins
 i fer la seva ruta.

No és obra d’un sol dia l’obra que resisteix
 el temps, incommovible;
el preu que l’art durable i autèntic exigeix
 no a tots és assequible.

No amb fàcils simulacres ni amb obres a mig fer
 hom assoleix la fama:
només l’obra acabada del tot pot satisfer
 el cor d’aquesta dama.

Bé ho saps tu prou, artífex amic, tu que, a resguard
 del popular tumulte,
has rendit en silenci, com un cartoix, a l’Art
 un incansable culte.

Passaves i et fonies com ràpid meteor
 i hom deia: —On va?— I és ara
que ens sobtes amb el fruit secret del teu amor,
 tan bell que ens aclapara.