Aquesta pàgina ha estat revisada.
III. De tan present...
De tan present el món ens acapara
i ens lliga com remences al seu feu,
i ens allunya de Vós, i ens en distreu,
com el fill pròdig deseixit del pare.
Amb mil colors Us va esborrant la cara;
amb mil sorolls Us va ofegant la veu.
Ens costa creure ço que l'ull no veu
i vivim com si l'únic temps fos ara.
Mes quan, sostrets al cercle que ens envolta,
per uns instants Us recordem tal volta,
veiem que un jorn, inversament, serà,
el món d'ací, definitiva absència;
l'oblit de Vós, indefallent Presència;
l'avui que fuig, perpetual Demà.
