Aquesta pàgina ha estat revisada.
Endreces
I. Vida plena
A Joan Montllor i Pujal,
en els seus vuitanta anys.
Heu caminat, heu caminat molts anys;
sabeu la pols de mil, camins; la història,
els vells costums i la llegenda —estranys
als més— vós els porteu a la memòria.
Heu estimat el nostre petit món,
de l’herba humil a la muntanya brava,
i del riu de l’oblit, on tot es fon,
heu rescatat tresors que hom ignorava.
Com els jorns vostres, llarga és la vostra obra
i encara sembla que el delit us sobra
—amb vós magnànim, Déu la vol més plena.
I, amb tantes presses, rera tants afanys,
no sentiu quin pes fa, damunt l’esquena,
un fardell carregat amb vuitanta anys.
