Pàgina:Obres completes Poesia volum II (1991).djvu/178

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


IV. A un amic poeta

La volença de Déu altra vegada
la prolífica esposa ha beneït
i al roser, de set roses ja florit,
l’òctuple rosa, gerdament, es bada.

Feliç de tu, Poeta, i de l'Amada,
a tu junyida en cos i en esperit!
Del plor novell aquest és el sentit:
que la deu de l’amor no és estroncada.

Et plau veure aplegats en vostra llar,
on tota cosa pren caiences d’art,
els llibres dels poetes predilectes.

Però et plau més —oh, venturós amic!—
veure créixer l'estol dels fills dilectes
que et volten com un patriarca antic.