Aquesta pàgina ha estat revisada.
III. El primer vol
A una donzella
De l'alba lleu, tímidament desclosa,
ens ve la llum del radiant matí;
del capoll mig obert, l'oberta rosa;
la joventut, dels tendres anys d'ahir.
Cada hora té un afany i té una cosa
que a cap més altra no li escau tenir;
corre, lleuger, l'infant; el vell, reposa;
el cel és canviant, com el destí.
Ara tu ets al llindar de casa teva;
a un bell matí d'abril el món es lleva;
mig t'enlluerna la claror del sol,
però, agençada amb tes novelles gales,
dius, com l'ocella: —M'han crescut les ales;
ja, espai enllà, puc assajar mon vol.
