Pàgina:Obres completes Poesia volum II (1991).djvu/177

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


III. El primer vol


  A una donzella

De l'alba lleu, tímidament desclosa,
ens ve la llum del radiant matí;
del capoll mig obert, l'oberta rosa;
la joventut, dels tendres anys d'ahir.

Cada hora té un afany i té una cosa
que a cap més altra no li escau tenir;
corre, lleuger, l'infant; el vell, reposa;
el cel és canviant, com el destí.

Ara tu ets al llindar de casa teva;
a un bell matí d'abril el món es lleva;
mig t'enlluerna la claror del sol,

però, agençada amb tes novelles gales,
dius, com l'ocella: —M'han crescut les ales;
ja, espai enllà, puc assajar mon vol.