Pàgina:Obres completes Poesia volum II (1991).djvu/186

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


La mort de Dòrcon

I

Al bell mig de la vall gerda i florida,
vora el riure d'argent d'un rierol,
ara que tot és neguiteig de vida
i els fruits maduren sota l'or del sol,

hi ha una vida quieta que s'escola,
uns ulls que cerquen desoladament
i un gemec que llangueix i que tremola,
mig ofegat pel fressejar del vent.

Hi ha un minyó que agonitza damunt l'herba;
sagna son cos acoltellat i serva,
amb gelosa recança, entre sos dits,

—únic conhort de ses millors diades—
la flauta de pastor, que amb ses tonades
omplia, adés, aquests tocoms florits.