Aquesta pàgina ha estat revisada.
II
¿Qui és el trist que exhala amb tal desfici,
de cara al cel, el seu inútil clam?
Dòrcon és el seu nom i el seu ofici
treure el ramat a pasturar pel camp.
Cap més com ell per fer sonar la flauta
i per llançar la fona amb braç segur
i per posar paranys al llop més caute
quan son ull brilla dintre l’aire bru.
Dòrcon, oi més, era gentil, adret,
fort com el roure, gràcil com l’avet...
Només la joia li era estat negada,
car tot això, ai las!, no li serví
per merèixer de Cloe la besada
que el feble Dafnis, més sortós, collí.
