Aquesta pàgina ha estat revisada.
III
Dòrcon, dreçat penosament, esguarda
totes les coses que li són entorn
i la llum refulgent de mitja tarda
fa, en els seus ulls, com si morís el jorn.
Enllà, veu les carenes llunyedanes
on l'isard percaçava i el senglar;
el bosc, sonor d'ocells i de fontanes;
les prades i les vinyes, més ençà.
I, a l'altra part, besant els flancs de l'illa,
la mar serena, que panteixa i brilla;
i, brandant entre escumes, els vaixells
on els corsaris han portat llur presa
—els bous de Dòrcon, sa millor riquesa—
abans de malferir-lo amb llurs coltells.
