Pàgina:Obres completes Poesia volum II (1991).djvu/188

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


III

Dòrcon, dreçat penosament, esguarda
totes les coses que li són entorn
i la llum refulgent de mitja tarda
fa, en els seus ulls, com si morís el jorn.

Enllà, veu les carenes llunyedanes
on l'isard percaçava i el senglar;
el bosc, sonor d'ocells i de fontanes;
les prades i les vinyes, més ençà.

I, a l'altra part, besant els flancs de l'illa,
la mar serena, que panteixa i brilla;
i, brandant entre escumes, els vaixells

on els corsaris han portat llur presa
—els bous de Dòrcon, sa millor riquesa—
abans de malferir-lo amb llurs coltells.