Pàgina:Obres completes Poesia volum II (1991).djvu/190

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


V

—Les meves hores, Cloe, són comptades
i, sense sang, va defallint mon cor.
Per defensar mos bous de llurs arpades,
uns fers pirates m'han ferit de mort.

Atansa't, Cloe, que et vull dir com era
d'ardent l'amor que vas fer néixer en mi,
i com mon viure esdevingué mesquí
quan ton desdeny n'acugulà la xera.

Ara, però, seràs més compassiva,
car tot mon cos és una llaga viva
i ja d'amor no et parlaré mai més.

I puix que en temps millors em fou vedada,
posa en mon front tan sols una besada
per fer menys tristos mos instants darrers.