Aquesta pàgina ha estat revisada.
El plany de Dafnis
I
Dret bellament enmig de la ramada
i amb una cabra presa per la mà,
així, davant de Cloe (la vesprada
queia damunt els camps), Dafnis parlà:
—Si no t’és prou la meva fe, jurada
pel déu que la Siringa percaçà,
jo faig mos vots per cosa més sagrada:
la cabra que, d’infant, em va alletar...—
Així, refets els amorosos llaços,
tornen a casa, entrelligats de braços,
el pas tardívol, els folcats entorn,
i amb la trista recança de deixar-se,
senten alhora el goig de retrobar-se
demà, al bell punt que s’esparpelli el jorn.
