Pàgina:Obres completes Poesia volum II (1991).djvu/221

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Pleniluni

Oh, lluna, viatgera de l'espai
que ta claror diàfana il·lumina!
T'he contemplat mil voltes, però mai
amb el trist pensament que ara em domina.

Si avui t'esguardo arrodonida i plena,
fent l'avesada ruta amb pas segur,
demà ni rastre no hi haurà de tu,
oh!, emperadriu d'aquesta nit serena!

Jo sé, però, jo sé que, abans de gaire,
bella com ara, t'alçaràs en l'aire
i reprendràs l'interromput camí.

I, ai!, que no és pas igual el meu destí,
car, mentre veig que el meu camí s'escurça,
sé que no puc recomençar la cursa.