Pàgina:Obres completes Poesia volum II (1991).djvu/222

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


El somni

Els meus sentits s'apagaran tot d'una;
caurà en negre sopor mon esperit;
escric mig d'esma, ran de la vedruna
que departeix el dia de la nit.

Vers aquell punt on el misteri impera
m'empeny la son, que és un poder molt gran.
Quina sorpresa en aquell món m'espera?
Potser la calma del postrem instant?

En un absurd país de fantasia,
amb sers inversemblants per companyia,
actors d'una tragèdia incoherent,

he viscut, fins que un raig de llum novella
m'ha vingut a descloure la parpella.
I he respirat assossegadament.