Aquesta pàgina ha estat revisada.
Invocació a la nit
D'un greu malastre avui sóc afligit
i altre consol per al meu dany no em resta
que reclinar damunt ton si la testa,
oh, tu, mare dels somnis i l'oblit!
Vine, doncs, aviat: clou ma palpebra
i aparta'm d'aquest món. Que un somni gai
mitigui la ferida que m'enfebra.
(No em donis somnis de terror i esglai!)
Així: com un refugi acollidor
tancat a tot pesombre i tot dolor
i obert al goig, llindar de l'alegria,
perquè el malfat d'avui, per un instant,
sigui com un record que es va allunyant.
Dóna'm la pau, per irreal que sia!
