Aquesta pàgina ha estat revisada.
Cançó de bressol
Sol en la pau i en el repòs del llit,
mig ensonyat i mig despert encara,
el ploure compassat d'aquesta nit
em duu el record dolcíssim de la mare,
de quan el son m’era rebel i ella
vetllava, pacient, al meu costat,
salmejant una antiga cantarella
fins que em veia quiet i adormissat.
Ara no hi és, la que em vetllava un dia!
Mes, de la pluja la monotonia,
com animada del mateix afany,
abalteix mos sentits, clou mes parpelles,
com aquelles divines cantarelles
amb què la mare m’adormia antany.
