Pàgina:Obres completes Poesia volum II (1991).djvu/245

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


El bon averany

Epitalami a la meva filla.

Avui les portes s'han obert de casa
perquè hi passés ta nupcial blancor.
En un instant has traspassat la llinda
 i has fet la partió.

Crisàlide que mou les blanques ales
i assaja el primer vol espai endins,
sents la recança del passat que deixes
 i el goig dels nous destins.

Més blanca que una vela marinera
lliscant per les senderes del mar blau,
la dolça il·lusió t'és com una aura
 que empeny la teva nau.

Des de la platja, pensarós, t'esguardo
i dic, davant les ones sense fi:
—Sigueu-li, oh, vents!, propicis; que no torbin
 esculls el seu camí.

»Que tots els ports benignament l'acullin;
que cada jorn trobi un encís novell;
que el vel de rosa de la benaurança
 li faci el món més bell.

»I que, quan torni del feliç viatge,
—potser amb una ombra d'enyorança al front—
ami el seu clos, on el futur l'espera,
 com el millor del món.