Pàgina:Obres completes Poesia volum II (1991).djvu/268

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


I ell, que la teva fortitud invicta
no pot comprendre avui, orb de claror;
ell, que blasma ta fe com un delicte
i t'acusa d'audaç blasfemador,

d'aquesta fe mateixa —oh, meravella!—
serà l'apòstol i el doctor imprevist,
i sofrirà persecució per ella
i vessarà la sang per Jesucrist,

màrtir futur que el teu exemple exalça
i el teu discurs reprèn amb verb segur
i, en la fe nova que el seu cor trasbalsa,
esdevé un home nou, un altre tu...

Mes tu tindràs la glòria inconfusible
d'haver cenyit, abans que ningú més,
dels màrtirs la corona immarcescible
que et dóna el primer lloc entre els primers.

I, enllà del temps, que els vells records s'emmena,
brillarà amb llum egrègia ton record,
oh, símbol de la fe noble i serena,
més forta que la vida i que la mort!