Pàgina:Obres completes Poesia volum II (1991).djvu/277

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


II

¿Quin poeta civil no envejaria
aquest racó de món on sojorneu
i on com les aigües i les flors, arreu,
brolla l'efluvi de la poesia?

No són, les vostres, tristes flors d'umbracle
que l'aire enyoren i la llum, sinó
les que tenen el bosc per habitacle,
fetes al sol, al vent i a la plujor.

Més que l'aranya obscura, que elabora
tènues randes amb el propi fil,
sou l'abella que cerca, voladora,

dels tucs asprius a les obagues fresques,
la mel que xucla amb agulló subtil
per oferir-la en delitoses bresques.