Aquesta pàgina ha estat revisada.
II
¿Quin poeta civil no envejaria
aquest racó de món on sojorneu
i on com les aigües i les flors, arreu,
brolla l'efluvi de la poesia?
No són, les vostres, tristes flors d'umbracle
que l'aire enyoren i la llum, sinó
les que tenen el bosc per habitacle,
fetes al sol, al vent i a la plujor.
Més que l'aranya obscura, que elabora
tènues randes amb el propi fil,
sou l'abella que cerca, voladora,
dels tucs asprius a les obagues fresques,
la mel que xucla amb agulló subtil
per oferir-la en delitoses bresques.
