Aquesta pàgina ha estat revisada.
III
Venia al vostre encontre un bell matí
de maig i com el vostre niu s'esqueia
lla dalt, a cada recolzada veia
més verds, entorn de l'ombrejat camí.
Venia a vós inesperadament
i en fóreu tan sorprès, oh, amic poeta!,
com la innocent, oculta violeta
que la mà collidora no pressent.
I fou així com vaig fruir del do
de l'amistat i la paraula vostra;
i ara que sóc tornat al propi sostre,
lluny del tocom on s'expandeix la flor,
el seu record finíssim m'acompanya
com un perfum portat de la muntanya.
