Pàgina:Obres completes Poesia volum II (1991).djvu/281

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


VI

Com corre, amic, com vola el pensament
que en falaguers propòsits es recrea,
malgrat saber que tot allò que crea
no sempre té feliç acompliment!

Potser la Mort un dia, anticipant-se,
dirà: —Ja prou has somniat despert;
és temerari viure d'esperança
i edificar sobre el futur incert.—

Però en vivim! I tinc la il·lusió
que tornaré pels volts de la tardor,
quan l’or del sol s’adorm sobre el fullatge,

quan cada roure és un altar barroc
i abans no vingui, lenta, floc a floc,
l'estulta neu a destruir el paisatge.