Pàgina:Obres completes Poesia volum II (1991).djvu/282

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.
DISPERSES
281
 


Art poètica

Els poetes

Prou sabeu, oh, poetes!, la tristesa
de viure entre els mortals com uns proscrits,
sols amb els nostres somnis, escindits
d’un món distant, que ens mira amb estranyesa.

Som, tanmateix, com una flor ignorada,
com un ocell de pas desconegut,
com una rima desaparellada...
I el nostre cor pateix de solitud!

Però, amb quin goig batega, si algun dia
encertem, per atzar, la companyia
d’un cor germà, d’un esperit obert,

d’una mà que, sol·lícita, se’ns obre
per fer la nostra solitud menys pobra
i el desert que ens envolta menys desert!