Pàgina:Obres completes Poesia volum II (1991).djvu/283

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.
282
OBRA POÈTICA, VOLUM II (1937-1982)
 


La inspiració

El bosc era una vaga simfonia:
murmuri d’arbres sacsejats pel vent;
cant multiforme de l’ocelleria...
Jo feia el meu camí, distretament.

Mes, vencent la remor desavinguda
de tantes veus distintes, el reclam
d'una alta melodia inconeguda
ferí el meu cor, de sobte, com un llamp.

Vaig córrer vers el lloc d’on la divina
veu m’arribava, com dient-me: —Vine!—
Caçar l’ocell fóra el meu goig més gran!

L’ocell fugí; però la veu aquella
restava dintre de la meva orella
i era feliç preludi d’un nou cant.