Pàgina:Obres completes Poesia volum II (1991).djvu/284

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.
DISPERSES
283
 


La paraula

—Vine, paraula essencial; el teu
ajut invoco. Si tardessis gaire,
el pensament s’esfumaria en l’aire:
vine de pressa pel camí més breu!

Deixa la inèrcia d'aquest món obscur
on raus en una mescolança informe.
Jo et donaré sentit i vida i forma.
Vine, paraula, al meu urgent conjur!—

Ix la paraula del profund misteri
del verb i es lliura, dòcil, a l’imperi
del Poeta que, amb calma pacient,

pren les paraules i les agermana
com dansaires fidels d’una sardana
que marca el ritme del seu pensament.