Aquesta pàgina ha estat revisada.
Geroni Zanné i el sonet
Fou dels primers restauradors de l'arca
del vell sonet, en el Nou-cents. Vingué,
ben tost, prolífic, el diví Carner.
Tornava el temps del Dant i del Petrarca.
Forma cenyida i en paraules parca,
bellesa interior en bell recer,
fou un senyal del temps, com el Pantarca,
desvetllador d'inquietuds, digué.
El camí que ells obriren fou seguit
d’una novella plèiade, a despit
dels qui van creure digna d'anatema
l’invicta forma del sonet, millor
que cap més altra, repetint Boileau:
«un bon sonet val per un llarg poema».
