Pàgina:Obres completes Poesia volum II (1991).djvu/291

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Retorn a Pere Riera i Riqué

Oh, quin goig de trobar, si mai el perds,
un llibre com el teu! Ell moferia,
anys ha, en la flor simbòlica del vers,
el nèctar de l'eterna poesia.

I Haurà perdut l'encant del primer cop
que el vaig llegir? ¿Són aquells versos, ara,
tan frescos, tan sentits, tan nous, encara?
¿Sentiré lluny allò que em fou a prop?

He obert el llibre amb curiós afany.
Res no ha envellit del que em va plaure antany:
el sentiment, la idea, el vers perfecte

guarden virtuts que el temps fugaç respecta
i empara contra la caducitat.
Teva és, poeta, la posteritat!