Pàgina:Obres completes Poesia volum II (1991).djvu/294

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


La conversió de Joan Alcover

Fou, el seu vers, en llengua manllevada,
perfet, eufònic, imatjat, brillant
i, a l'estil d'aquells dies, el seu cant
s'esmerçava en el conte i la balada.

Quedava lluny la poesia viva,
la que neix del pregon del sentiment,
com si tan sols trobés contentament
en la freda actitud contemplativa.

Fins que la mort li'n capgirà el sentit!
Amb mots tan propis com la sang mateixa,
llavors brollaren del seu cor ferit
versos que són la seva millor deixa.

Per ells sabem a quin terrible preu
va recobrar la primitiva veu.