Pàgina:Obres completes Poesia volum II (1991).djvu/295

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Record, de Màrius Torres

Deia l'amiga:

—Faceciosament, vaig dir-li un dia:
No vols fer-me un petó? I ell somrigué.
Però una altra vegada em responia:
«Espera. Abans no mori, te'l faré».

»Com el vol d'un ocell, se'ns escapava
l'ànima del poeta, un bell matí.
Veia clara la mort i l'acceptava.
Però quin greu pel que deixava ací!

»Els parents, els amics, la Pàtria antiga,
els versos a Mahalta, dolça amiga,
els nobles somnis d'impossible abast...

»I, recordant aquella prometença,
encara, ran mateix de la partença,
em besà al front amb el seu bes més cast.