Aquesta pàgina ha estat revisada.
Darreries de Josep Carner
Ara s'inclina al pes dels anys, feixuc,
l'arbre que a tots sobrepujava un dia;
mils d'ocells hi cercaven aixopluc
i era com una torre d'harmonia.
Esgroguissades van caient les fulles,
verdes antany cobrint la fruita d'or.
Del gran arbre que fou són les despulles;
d'un gloriós pretèrit, el record.
D'aquella fina, clara melodia
que de l'espessa copa s'expandia,
ara tot just podem copsar-ne el lleu
fresseig planyívol del mesquí fullatge
que, tremolant de por sota l'oratge,
amb cada fulla va dient adéu.
