Pàgina:Obres completes Poesia volum II (1991).djvu/30

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.
CAMINS I PAISATGES (1955)
29
 

El grill

Si el meu pas ha sentit,
sota l'herba escondit,
les èlitres cloïa
cautament i emmudia.

—Per què calles, oh, grill?—
li dic, baix. —Cap perill
el teu cau no amenaça.—

I deturo la passa;
i respiro tot just.

—Vés cantant, si és ton gust;
el meu pas no t'enugi:
jo no sóc com l'infant
que et percaça, afollant
 ton refugi.

—Com el teu, mon ofici
és —oh, sacre desfici!—
de cantar sense fi.
Segueix, doncs, la tonada;
res no temis de mi...—

I, amb quieta petjada,
he reprès mon camí.