Aquesta pàgina ha estat validada.
CAMINS I PAISATGES (1955)
29
El grill
Si el meu pas ha sentit,
sota l'herba escondit,
les èlitres cloïa
cautament i emmudia.
—Per què calles, oh, grill?—
li dic, baix. —Cap perill
el teu cau no amenaça.—
I deturo la passa;
i respiro tot just.
—Vés cantant, si és ton gust;
el meu pas no t'enugi:
jo no sóc com l'infant
que et percaça, afollant
ton refugi.
—Com el teu, mon ofici
és —oh, sacre desfici!—
de cantar sense fi.
Segueix, doncs, la tonada;
res no temis de mi...—
I, amb quieta petjada,
he reprès mon camí.
