Pàgina:Obres completes Poesia volum II (1991).djvu/31

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.
30
OBRA POÈTICA, VOLUM II (1937-1982)
 

Arbres i núvols

Passen, enllà dels cels, els núvols, a corrues,
 menats per la invisible mà del vent.
Jo els esguardo passar damunt la ratlla obscura
 del bosc, que oneja remorosament.

¿no són, els boscos, núvols desencelats, immòbils,
 que el vent no pot arrabassar del sòl?
¿No són, els núvols, frondes errants que el vent solleva
 per esbullar-les en són ràpid vol?

Diuen les frondes: —Oh, qui fos núvol! Iríem
 a lloure per la blava immensitat.—
I els núvols: —Si tinguéssim arrels, com ens plauria
 el dolç repòs i l'estabilitat!