Aquesta pàgina ha estat validada.
CAMINS I PAISATGES (1955)
31
El te de roca
Quan és finit el juliol
i el sol d'agost fulgura
el te floreix, esquerp i sol,
damunt la roca dura.
Per viure i créixer no ha cercat
un gruix de terra humida:
de la mateixa ariditat
ell absorbeix la vida.
Quan l'aire crema el sol de Déu,
al temps de la batuda,
mostra, damunt la tija lleu,
una flor d'or menuda.
I, en ser a l'hivern, que el fred geliu
el cadarn encomana,
ens duu la força de l'estiu
al fons d'una tisana.
