Pàgina:Obres completes Poesia volum II (1991).djvu/32

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.
CAMINS I PAISATGES (1955)
31
 

El te de roca

Quan és finit el juliol
 i el sol d'agost fulgura
el te floreix, esquerp i sol,
 damunt la roca dura.

Per viure i créixer no ha cercat
 un gruix de terra humida:
de la mateixa ariditat
 ell absorbeix la vida.

Quan l'aire crema el sol de Déu,
 al temps de la batuda,
mostra, damunt la tija lleu,
 una flor d'or menuda.

I, en ser a l'hivern, que el fred geliu
 el cadarn encomana,
ens duu la força de l'estiu
 al fons d'una tisana.