Pàgina:Obres completes Poesia volum II (1991).djvu/301

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


El mestratge

L'hora ha vingut de canviar el mestratge;
d'ara endavant seré el deixeble jo.
Si jo us ensenyo l'art del bell llenguatge,
vós, ensenyeu-me l'art de ser més bo.

Als ulls de Déu, vós em guanyeu, oh dona,
car té un preu molt més alt que no cap vers
la virtut de, com vós que ja sou bona,
dominar fortament l'instint advers.

«Plena de seny», com diu l'antic poeta,
vós em signeu quina és la via dreta
quan el meu peu vacil·la en el camí.

Amb la paraula i amb l'exemple alhora,
vós em dieu: —Serem amics i fora!—
(Amb or no es paga una amistat així.)