Pàgina:Obres completes Poesia volum II (1991).djvu/302

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


El dubte

Per timidesa, per temença o bé
perquè no havien madurat encara,
mai no m'heu dit, oh, amiga!, cara a cara,
les coses que em dieu sobre el paper.

¿D'on us ve aquesta brava gosadia
que m'ha sorprès i gairebé espantat?
¿Quin sentiment, més fort que l'amistat,
involuntari, en el cor vostre nia?

¿Ignoreu, tal vegada, la virtut
activa de certs mots? ¿O jo he perdut
el do d'interpretar-los? ¿O no tenen

un pes idèntic i un mateix sentit
segons com els conceben i els entenen
la ment que els dicta, l'ull que els ha llegit?