Pàgina:Obres completes Poesia volum II (1991).djvu/308

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


II

Per què, poeta, el descoratjament?
No saps les minves de la poesia?
Mai cap poeta no l'esgotaria
i en cadascun reneix eternament.

Cal només tenir l'ànima desperta
i els sentits afuats per no deixar
passar debades el seu crit d'alerta,
com un ocell escàpol, cel enllà.

No menyspreïs els fruits que pots collir
en tot el temps que et resta de camí;
el ver poeta mai no desespera.

Canta i confia, que el teu cant millor
tal volta encara no l'has dit, sinó
que en el misteri del futur t'espera.