Pàgina:Obres completes Poesia volum II (1991).djvu/307

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Averanys

I

Com és trist d'evocar la font sonora
i els versos fàcils d'un vell temps florit
quan l'eixut se'ns fa llarg a dins i a fora,
a la terra i al fons de l'esperit!

Amb quina àvida set, amb quin neguit
d'un impuls renovat esperen l'hora!
Aigua del cel la font truncada implora;
tumult de ritmes, el cor exhaurit.

Si la virtut del cant, pròdiga un dia,
no pogués ja reprendre, jo diria:
—Salut, oh, Muses, si existiu! Dicteu,

que jo us escolto, una divina faula;
jo us prestaré la veu i la paraula;
jo seré el vostre dòcil tornàveu.