Pàgina:Obres completes Poesia volum II (1991).djvu/315

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


De món a món

On és, esposa absent, l'ànima teva, ara?
Absorta en l'encanteri d'un món meravellós,
thas oblidat la terra de penes i dolors,
el món que abandonares per sempre més suara?

El cor em diu que aquells que ací més cars et foren
resten incorporats al teu record: els veus
com al fons d'un mirall, en destries les veus...
entant que ells ta presència sensible també enyoren.

De l'una a l'altra banda, com ocells missatgers,
els records van i vénen, de l'espai a través,
sens que res n'intercepti la volada incansable.

Ara que en tu jo penso tu penses potser en mi;
els nostres esperits es creuen pel camí.
No tardaran a unir-se en el goig perdurable.