Pàgina:Obres completes Poesia volum II (1991).djvu/334

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


La llibertat

un cabrer i un sagal
el cabrer

¿Qui ets, sagal, quin és ton nom, quins són els déus
que amb bruns cabells dispersos cobreixen els ulls teus?

el sagal

Oh, blond pastor de cabres! ¿És que em vols fer comprendre
que és més formós ton front i el teu esguard més tendre?

el cabrer

Per aquests monts cap home no he vist, fora de tu;
aquí no s'hi aventura tranquil·lament ningú.

el sagal

Tu et gaubes més, sens dubte, del bosc i de la prada.
Si t'és donat, asseu-te damunt l'herba gemmada.
Jo, fent d'un fosc coval la meva hostatgeria,
em plac, damunt d'un còdol, veient com neix el dia.

el cabrer

Ceres ha maleït aqueixa terra dura;
rossola, per un negre torrent, una aigua impura;
els rocs són calcinats pel foc del sol cremant
i cremen i acceleren el pas del vianant.
Enlloc, ni flors ni fruits, ni cap frescal ombratge
que brindi al rossinyol un perfumat estatge.
Al lluny, qualque olivera: sa trista nuditat