Pàgina:Obres completes Poesia volum II (1991).djvu/336

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


o pel qui sigui. Empara'm, oh, Llibertat, oh, Mare
de les virtuts i de la Pàtria, adesiara!

el sagal

Pàtria, virtuts, has dit? Res més, res més que faules!
Com un afront, talment, em sonen tes paraules.
La teva benaurança m'aïra i em desplau:
jo voldria que tu també fossis esclau.

el cabrer

En canvi, jo et voldria ben lliure i ben content.
Tal volta els déus no tenen per tu cap guariment?
(No hi ha per tu, cap baume, cap herba, cap untura
que pugui de ton ànima calmar la feridura?
tNo hi ha ni un cant tan sols per eixugar ton plor?

el sagal

Sols el dolor conec, en lloc de tot això.
Ma sort és de servir i cal que així es compleixi.
Si tinc un ca, bé em plau que a mi també em serveixi;
si ell és el meu esclau, el meu enuig secret
en ell sols pot venjar-se dels mals que a mi m'han fet.

el cabrer

La terra, nostra mare, i tota sa riquesa
l no pot tampoc morfondre la teva greu tristesa?
Guaita-la com és bella; guaita l'estiu vermell,
tan pròdig en tresors, fills brillants del solell
que, de la terra fèrtil amant, amb son ardor
matisa en tons diversos la uniforme verdor;
guaita com l'albercoc, sota l'esguard del cel,
s'arrodoneix amb pausa, daurat, dolç com la mel;