Pàgina:Obres completes Poesia volum II (1991).djvu/342

—Oh, mon únic infant! Té, pren aquest beuratge.
Sa escalfor et tornarà la força i el coratge.
La rosella i el freixe, la malva i altres flors
hi han mesclat llurs essències, que donen el repòs,
i una Tessaliana que el meu plany ha sentit
sobre el vas borbollant sos encants ha teixit.
Ton cos dèbil ha vist tres cops el jorn descloure
sense conèixer Ceres i els ulls no podent cloure.
Pren, fill meu, el beuratge; no me'l refusis, ara!
És ta mare, ta vella, inconsolable mare
que plora; la qui un temps conduïa ton pas
i t'asseia en sa falda i et duia en el seu braç.
Tu deies estimar-la, amb mots que ella et dictava,
i ella et feia somriure tot sovint i et cantava,
quan tos ulls infantívols ploraven, allavors
que naixien tes dents i et causaven tants plors.
Oh, fill, beu d'aquest vas amb tos llavis marcits
que en altres temps begueren de mos ubèrrims pits.
Que aquest suc et nodreixi i et doni vigoria
com altre temps ma llet tos primers jorns nodria!

—Oh, costes d'Erimant, amples valls i boscatges!
Oh, vent sonor i fresc que movia els fullatges,
i feia tremir l'ona, i sobre el jove si
els replecs agitava de les robes de lli!
Oh, les beutats lleugeres, àgil estol dansant!
No ho saps tu, no ho saps, mare? Als volts de l'Erimant...
Allà no hi ha ni llops, ni serpents, ni escurçons...
Oh, visatge diví! Oh, festes! Oh, cançons!
Passos entrellaçats i flors i una aigua pura...
Cap lloc no hi ha tan bell en tota la natura.
Oh, aquells flancs i aquells braços, i els cabells i els peus nus,
tan blancs i delicats!... Ja no la veuré pus!
Oh, porteu-me, porteu-me devora l'Erimant!
Que un altre cop et guaitin mos ulls, verge dansant!
Que pugui al lluny reveure, damunt de la teulada,
la llarga fumerola de ta maisó murada!
Seguda al costat vostre, sos mots plens de tendresa,
omplen d'encant, oh pare sortós, vostra vellesa.
Oh, déus!, la veig encara com va, dins el cercat,