Pàgina:Obres completes Poesia volum II (1991).djvu/352

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
Dafnis

És un present per Venus. Son astre ens guaita i lluu.

Nais

Oh, Déus; sento una fressa... Espera... Si ve algú...

Dafnis

És el bosc, que de joia s'estremeix i murmura.

Nais

Ara mon vel esquinces! ¿On adreçar mon pas
per escondir-me, nua?

Dafnis

 A ton amat unida,
amb robes més preades ton cos gomboldaràs.

Nais

Ara tot són promeses, ara que em veus rendida;
però després, en ma dissort, em deixaràs.

Dafnis

Oh, no! Jamai! ¿Per què no fóra jo capaç
de donar-te la sang, i l'ànima, i la vida?