Aquesta pàgina ha estat revisada.
Dafnis
És un present per Venus. Son astre ens guaita i lluu.
Nais
Oh, Déus; sento una fressa... Espera... Si ve algú...
Dafnis
És el bosc, que de joia s'estremeix i murmura.
Nais
Ara mon vel esquinces! ¿On adreçar mon pas
per escondir-me, nua?
Dafnis
A ton amat unida,
amb robes més preades ton cos gomboldaràs.
Nais
Ara tot són promeses, ara que em veus rendida;
però després, en ma dissort, em deixaràs.
Dafnis
Oh, no! Jamai! ¿Per què no fóra jo capaç
de donar-te la sang, i l'ànima, i la vida?
