Pàgina:Obres completes Poesia volum II (1991).djvu/366

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


LII. Un pastor poeta dirà:

Mos cants tot ho celebren. Vine, no els vols oir?
Ma veu, oh bella Astèria, és dolça de sentir.
Filomena i les aigües, el bosc i els pàmpols verds,
les Muses i l'abril, tot canta en el meu vers.
En ell del dolç besar s'abranda la guspira;
la font de peus d'argent, que em detura i m'inspira,
hi llisca amb un murmuri subtil i un riure pur
i, com els cels, a voltes es colora d'atzur.
El buf insinuant que trem sota l'ombratge
vola dins els meus versos igual que entre el fullatge;
de murtra i flors diverses sovint és olorós,
ja sia les que animen l'estiu amb vius colors,
ja aquelles que a setze anys, estiu més bell encara,
mostra la faç gentil d'una donzella clara.